Com tenir Linux actualitzat de manera senzilla i ràpida. Repositoris nadius, snap o flatpak.
Gestió de programari a Linux: Repositoris, Snap i Flatpak sense secrets
Si vens d’altres sistemes operatius, com el Windows, sabràs com n’és de caòtic buscar i instal·lar programes descarregant executables de pàgines web dubtoses. A Linux, l’enfocament és totalment diferent i molt més eficient gràcies a la distribució centralitzada.
Podríem dir que hi ha uns servidors/magatzems amb tot el programari que et pots descarregar per instal·lar, i des d’on s’aniran actualitzant.
Els repositoris nadius: El cor del teu sistema
Un repositori és un magatzem oficial de programari verificat i mantingut per a cada distribució. En instal·lar aplicacions des dels repositoris nadius (usant eines com apt, dnf o pacman), totes les dependències i llibreries es comparteixen al sistema. Podríem dir que ho tens tot ordenat dintre de l’ordinador.
Aquesta estructura centralitzada facilita enormement la tasca de tenir el teu linux actualitzat, ja que amb una sola ordre o des de la botiga de programari actualitzes el sistema operatiu i totes les teves aplicacions alhora. A més, aquest control rigorós reflecteix la importància de la seguretat en linux, reduint dràsticament l’entrada de codi maliciós (malware).
Podem dir que evites descarregar programari de pàgines dubtoses o que hagin estat atacades.
Snap i Flatpak: Paquets universals
De vegades, els repositoris tradicionals triguen a incloure les últimes novetats. Per resoldre això van sorgir els formats universals Snap (promogut per Canonical) i Flatpak (enfocat principalment en escriptori).
Ambdues tecnologies empaqueten l’aplicació juntament amb les seves dependències en un entorn aïllat (sandbox), permetent instal·lar programari recent a qualsevol distribució i ajudant-te a tenir linux al dia sense arriscar l’estabilitat del teu sistema base.
Les darreres novetats és haver integrat aquestes dues tecnologies al programari que tracta l’administració d’aplicacions. A Debian tenim Discover com a programari d’administració. Doncs pots configurar Flatpak o Snap per poder instal·lar o administrar els teus programes.
Altres usuaris, com és el meu cas, sempre tir de consola… són molts anys.
Possibles inconvenients amb Snap i Flatpak
Tot i els seus avantatges, l’aïllament de Snap i Flatpak pot generar alguns maldecaps inicials als usuaris:
Accés a directoris i permisos: En estar aïllades, algunes aplicacions no poden accedir a carpetes personals oa discos secundaris a no ser que ajusteu els permisos (usant ordres o gestors gràfics com Flatseal).
Rutes de configuració diferents: Les configuracions no solen guardar-se als llocs tradicionals com ~/.config/, sinó en directoris propis com ~/.var/app/ (en Flatpak) o ~/snap/ (a Snap).
Integració visual: De vegades les aplicacions no hereten el tema gràfic ni les icones del sistema operatiu, veient-se fora d’acord amb la resta de l’escriptori.
Major espai en disc: En incloure les vostres pròpies llibreries en lloc de compartir-les, els paquets ocupen més emmagatzematge.
I és que normalment la comoditat i la seguretat van renyides amb l’optimització.
I aquí va el meu consell
Prioritza sempre els dipòsits nadius per al sistema base i utilitats clau, i recorre a Flatpak o Snap quan necessitis la darrera versió d’una aplicació específica.
Si no tens cap problema amb el tema de les versions, i pots esperar, estira els repositoris nadius. Si ets un malalt i ho vols tot al dia, tira de Sanp o Flatpak
En el meu cas, utilitzo els nadius per al sistema i Flatpak per al programari d’escriptori (LibreOffice, Thunderbird, Brave, FileZilla…)
Bé, espero que ho hàgiu trobat interessants.